El poble de Masllorenç es troba al sector de ponent del terme i segons la tradició oral, el nom li vindria donat per la presència d'un pastor, que es deia Llorenç o que era natural de Llorenç del Penedès, que habitava una petita masia. En realitat, però, sembla que prové de l'evolució de "Villa Lorel" o "Villa Lauredia", que s'esmenta en alguns documents a partir del segle XII. La reconquesta de la zona es va fer des del Castellvell Extremer, actualment Castellví de la Marca, passant a dependre del castell de Puigtinyós, situat a l'actual terme municipal de Montferri. L'any 1.229 Guillem de Montcada, hereu de Guillema de Castellvell, abans d'emprendre el camí a la conquesta de Mallorca, féu testament a favor del monestir de Santes Creus i, l'any 1233, la seva vídua, Garsenda, filla d'Alfons d'Aragó, féu donació del lloc al Monestir de Santes Creus. D'aquí que fos aquest monestir qui en percebia les primícies. D'aquella època, segurament, correspon el nucli antic de la població situat a les anomenades "Voltes de Cal Baró", lloc on les mateixes cases feien un clos emmurallat de protecció. El 1.365 constava com a senyor del lloc en Berenguer de Montoliu i, a darreries del segle XV, Ramon Guillem de Montoliu l'incorporà a la baronia de Renau, a la qual encara pertanyia al segle XVII. A principis del segle XVIII inicia el seu creixement, que arribà al seu punt àlgid a finals del segle XIX, a causa d'una revitalització de la seva economia amb un augment dels preus del vi, l'elaboració d'aiguardent i l'entrada en explotació d'una pedrera. És en aquesta època quan s'urbanitza bona part del nucli urbà actual i quan es construeix el temple parroquial. 

La davallada va començar després de la plaga de la fil·loxera, l'any 1.911, i es veié fortament incrementada durant els anys seixanta - setanta d'aquest segle per l'anomenat "èxode rural".

Pel que fa a Masarbonès, el poble es troba a 286 m d'altitud, a l'extrem de llevant del terme.

Els seus orígens, segons la tradició oral, estan en una caseta, Cala Margarita, que servia d'aixopluc a un pastor. Documentalment, però, hem de buscar els seus orígens a l'època de la Reconquesta, quan es va assentar al lloc una torre de vigilància cristiana, que després es convertí en una masia, que actualment es coneix com "Cal Martí".

El lloc, a l'igual que Masllorenç, depengué, fins a mitjans segle XIII, de la família de Guillem de Montcada, que també el va donar al monestir de Santes Creus. El segle XIV, a la primera masia se n'hi va afegir una altra, "Cal Curt", i el segle XVI "Cal Calbet". Els segles XVI i XVII Masarbonès s'engrandí, i el 1.787 el nucli comptava amb 52 habitants, batlle propi i hi constava la seva església d'estil neoclàssic dedicada a Sant Bartomeu, de la qual en destaca el seu campanar d'espadanya.

Al 1.830 hi vivien 105 habitants; nombre que va anar reduint-se a partir de la crisi de la fil·loxera, el 1.911, la Guerra Civil i la crisi del camp provocat per les gelades de 1.956, fins al reduït nombre d'habitants actual.

A Masllorenç, les festes més importants que es realitzen són Festa Major d'Hivern en honor a St Ramon de Penyafort, el 7 de gener i la d'Estiu, el primer cap de setmana d'agost.

A Masarbonès, les festes més importants que es realitzen durant l'any són les Festes Majors d'aquest poble, que se celebren, a l'hivern, el 21 de gener en honor a Sant Sebastià, i a l'estiu, per Sant Bartomeu, el 24 d'agost. 

Les voltes de Cal Baró 

A la part baixa del poble, els carrers amples i rectes que predominen en la seva distribució urbanística es tornen estrets i tortuosos posant en evidència el nucli més antic de poblament. És la zona on s'hi troben els signes d'un nucli fortificat que alguns autors situen el seu origen a la Baixa Edat Mitjana. D'aquesta època es conserven dos arcs diafragmàtics apuntats en el celler d'una de les cases i una finestra amb arc de migpunt en una de les façanes.
 

L'església de Sant Ramon de Penyafort

L'origen de l'església parroquial de Masllorenç s'ha de buscar en una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser, que fou construïda cap a l'any 1.582. Possiblement l'any 1.602 es canvià aquesta advocació per la de Sant Ramon de Penyafort. El 1.702, el Bisbe de Barcelona va concedir permís per ampliar aquesta capella, però les obres de construcció no es troben documentades fins al 1.740, i no serà fins al 1.780, quan Mn. Josep Verdaguer beneí el nou temple. L'edifici és de mamposteria, amb planta de creu llatina inscrita en un rectangle i coberta amb volta de canó i cúpula sobre petxines en el creuer. El campanar no s'edificà en la seva forma actual fins al 1.855, destacant-ne l'àngel de ferro que corona l'edifici i que, des de la restauració de l'edici, l'any 1977, porta per nom Llorenç. El conjunt és d'estil barroc classicista i segueix els models que traçà fra Josep de la Concepció. 

El nucli de Masarbonès

L'atractiu de Masarbonès resideix en el conjunt de carrers i cases que conserven l'estil propi de les diferents èpoques en què fou construït, així com en les masies que sobresurten: Cal Martí i Cal Curt. Es pot observar, també, per tots els voltants del poble també la quantitat de marges i barraques que es van construir en el passat. 

MIQUEL MORGADES, Rafel.- L'església i el campanar de la parròquia de Sant Ramon de Penyafort de Masllorenç. Institut d'Estudis Penedesencs. 1990